Soc el pare d'un alumne de P3.
Suposo que els veterans, els de P4, ja heu tingut temps d’assimilar la situació en que ens trobem, però els nous que acabem d’arribar...
Molts de vosaltres potser no heu vist les instal•lacions complertes de l’escola (jo mateix les vaig veure l’altre dia a la nit quan vàrem acabar una reunió de la comissió d’obres i un pare de P4 ens va fer de guia) i ja estem penjant pancartes, repartint fulletons i organitzant xerrades.
Era el més de juny i les famílies de P3 teníem una reunió a la que assistíem feliços i il•lusionats perquè amb més o menys sort i/o esforç havíem aconseguit la plaça que tant desitjàvem pels petits; després de captivar-nos amb la presentació del projecte i del concepte d’escola (la nostra escola) que van fer la Carme i el Xavi i quan ja estàvem tots suats, gairebé a 40 graus i amb el cul quadrat de seure tanta estona en les cadiretes del nostres fills, arriben els de l’AFA i ens comencen a dir que si tenim problemes, que no tenim espai, que necessitem ajuda, etc.
Aquella situació em va recordar quan, estant embarassats del nostre fill, al finalitzar una de les ecografies li pregunto al metge:
- Tot bé, doctor?
- Sí, està tot molt bé; no hi ha cap problema.
- Uff!! Finalment podem deixar d’amoïnar-nos i de patir.
- (rient amb ganes) Ay!! Il•lús; no deixaràs de patir fins que no tingui 35 anys!!!
En portem 3 i quanta raó tenia.
Però tornant a la reunió de juny, qui no va pensar?:
- Aquests són uns exagerats...
- Ja comencen els de l’AFA la captació de gent....
- Aquests barracons estan de puta mare; molts col•legis que hem visitat voldrien tenir aquestes instal•lacions; i a més, d’aquí a quatre dies l’edifici nou estarà fet i encara estarem millor.
Doncs jo em vaig interessar per la problemàtica, vaig anar a la primera reunió informativa de la comissió d’obres i ja no hi he sortit; com jo, la resta de pares i mares de P3 que vam assistir-hi.
Ara que conec la situació puc dir que els de l’AFA tenien raó i que TOTS nosaltres tenim un problema:
Som un projecte sense escola
La feina que han fet els membres veterans de la comissió ha estat brutal però ara ha arribat l’hora de la veritat i de fer-nos sentir. Veureu que a les pancartes i fulletons apareix una imatge i un lema que són les que ens acompanyaran durant tot el temps que duri la nostra reivindicació.
Tots nosaltres, famílies de P3 i P4, hem de col•laborar i treballar per aconseguir un edifici per la nostra escola.
Aquesta col•laboració es pot dur a terme de moltes formes i amb diferents nivells de dedicació. No us demano que vingueu tots un cop per setmana fins a les 10 de la nit per organitzar activitats (tot i que el que vulgui fer-ho serà benvingut) però sí que són necessàries participacions més o menys puntuals:
- Gent que aporti idees.
- Gent que faciliti contactes que ens ajudin a ser més visibles als mitjans de comunicació.
- Gent amb habilitats i/o coneixements que puguin ser d’utilitat (advocats per exemple)
- Grups de pares i mares que vulguin col•laborar a distribuir fulletons, fer pancartes, disfresses o tot allò que puntualment sigui necessari.
- Famílies senceres (fills, pares, avis, etc.) disposades a passar una estona fent una passejada reivindicativa pel barri o anant a un acte polític juntament amb moltes més famílies de l’escola.
Però sobretot necessitem fer pinya. Hem d’anar tots a una i per això us demano la màxima implicació en les mesures que des de la comissió d’obres i d’acord amb la Junta de l’AFA s’estan organitzant.
Com a pares i mares de nens víctimes de la mediocritat dels nostres polítics, la reacció que hem de tenir davant aquesta situació d’indefensió i abandonament ha de ser immediata, massiva i sobretot pacífica.
Si tots estem units, a més del dret a tenir una escola tindrem el poder per fer-la.
Ens poden dir i ens diran que no hi ha diners; no és cert; el que no hi ha és la voluntat política d’assignar-nos els diners. Ens han dit tantes coses aquests dos anys que ja no ens els podem creure ni confiar en ells. Hem de demanar fets i no paraules.
Els polítics (no els de vocació sinó molts dels que tenen, han tingut i tindran el poder) només es mouen per interessos: tot allò que pot afectar a la seva imatge s’ha de fer callar (em recorden una mica al típic trepa que hi ha a tota empresa). Tot són paraules boniques acompanyades de somriures per tal de tenir content a tothom.
L’únic mitjà que tenim per influir en que els diners i les voluntats vagin a la construcció de l’escola i no a un altre lloc és, com deia un professor meu de física a BUP: “ser más pesados que una paparra en los cojones”.
Ens hem de convertir en la “mosca cojonera” dels polítics al Barri de Sant Andreu. Si ens fem presents de forma “visible i sorollosa” a tots els actes de campanya al barri i a tots els actes festius als quals assisteixen només per fer-se la foto (potser algú encara pensa que als il•lustríssims, honorables o distingits els preocupa alguna cosa més que guanyar les properes eleccions a qualsevol preu ) segur que tindrem l’atenció que demanem.
És més còmode i fàcil quedar-se a casa, anar a esquiar o de compres mentre uns altres treballen i fan pressió; segur que al final ho aconseguirem però hem d’aparcar aquesta actitud.
Quan alguna nit al meu fill li dic que s’ha avariat el DVD i que no pot veure el Micky Mouse perquè és tard i fins demà no ho puc arreglar em diu “papa, has de fer un esforç”.
Doncs ara us ho dic a tots vosaltres:
Famílies, heu de fer un esforç!!
Tenim un logo, tenim un lema però no tenim escola.
Jo no vull ....
... Un logo amb un nen trist fent de paleta!
... Un lema que diu CAN FABRA: un projecte sense escola!
Jo vull ...
... La teva col•laboració
... La nostra escola
No vull el mateix que tu?
Per aconseguir-ho, hem de treballar dur tots plegats.
Un pare com tu.